Mor la pianista Alícia de Larrocha
Premio Príncipe de Asturias de las Artes en 1994 y ganadora de dos 'Grammy', ha muerto con 86 años | Fue niña prodigio y estaba considerada como la pianista española de mayor proyección internacional Premi Príncep d'Astúries de les Arts en 1994 i guanyadora de dos 'Grammy', ha mort amb 86 anys | Va ser nena prodigi i estava considerada com la pianista espanyola de major projecció internacional
LA Vanguardia 25/09/2009
Barcelona. Barcelona. (Efe).- La pianista Alicia de Larrocha ha fallecido esta noche en el Hospital Quirón de Barcelona a los 86 años como consecuencia de la evolución de un largo proceso cardiorespiratorio, según informó el Hospital Quirón, en el que la pianista estaba ingresada. (EFE) .- La pianista Alícia de Larrocha ha mort aquesta nit a l'Hospital Quirón de Barcelona als 86 anys com a conseqüència de l'evolució d'un llarg procés cardiorespiratòria, segons va informar l'Hospital Quirón, on la pianista estava ingressada.
Alicia de Larrocha era la pianista de mayor proyección internacional del panorama musical español al atesorar, entre otros premios, dos Grammy , además de haber sido distinguida con el Premio Príncipe de Asturias de las Artes en 1994 . Alícia de Larrocha era la pianista de major projecció internacional del panorama musical espanyol al atresorar, entre altres premis, dos Grammy, a més d'haver estat distingida amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts el 1994. Virtuosa de la música desde la más tierna infancia , de Larrocha, nacida en Barcelona en mayo de 1923, dio su primer concierto público a los seis años ya los once ya participó en su primer concierto oficial, con la Orquesta Sinfónica de Madrid . Virtuosa de la música des de la més tendra infància, de Larrocha, nascuda a Barcelona el maig de 1923, va donar el seu primer concert públic als sis anys i als onze ja va participar en el seu primer concert oficial, amb l'Orquestra Simfònica de Madrid. Esta niña prodigio para la música fue descubierta por Frank Marshall , discípulo de Enrique Granados , que la llevó a iniciar su carrera como concertista en 1940, con escasos 17 años. Aquesta nena prodigi per a la música va ser descoberta per Frank Marshall, deixeble d'Enric Granados, que la va portar a iniciar la seva carrera com a concertista el 1940, amb escassos 17 anys.
Éxito mundial Èxit mundial
En 1947, de Larrocha comenzó sus giras por Europa , donde actuó en las más importantes salas de las grandes ciudades de la época, y en 1955 dio el salto a EE.UU . El 1947, de Larrocha va començar les seves gires per Europa, on va actuar en les més importants sales de les grans ciutats de l'època, i el 1955 va donar el salt a EUA. para celebrar nueve conciertos en California con la orquesta de Los Ángeles. per celebrar nou concerts a Califòrnia amb l'orquestra de Los Angeles. En los años 60, su carrera se acelera y llega a programar alrededor de 120 conciertos anuales en todo el mundo , sola o acompañada de orquesta, además de realizar cada año tres giras por diferentes ciudades de EE.UU. En els anys 60, la seva carrera s'accelera i arriba a programar al voltant de 120 concerts anuals a tot el món, sola o acompanyada d'orquestra, a més de realitzar cada any tres gires per diferents ciutats dels EUA Esta vertiginosa carrera está a punto de verse truncada en 1968 cuando se lesiona un dedo con la puerta de un taxi, aunque consigue recuperarse. Aquesta vertiginosa carrera està a punt de veure's truncada el 1968 quan es lesiona un dit amb la porta d'un taxi, encara que aconsegueix recuperar-se.
Reconocimiento absoluto Reconeixement absolut
Entre otros premios, de Larrocha estaba en posesión del título de Mejor Artista del Mundo (1977), de la medalla de oro del Spanish Institute de Nueva York (1980), del Premio Nacional de Música (1985) y del Premio de la Fundación Guerrero (1999), además de obtener dos Grammy : uno en 1989 a la mejor solista instrumental de música clásica por los Cuadernos de Iberia de Albéniz , y el segundo en 1994 por su interpretación en el disco Goyescas . Entre altres premis, de Larrocha estava en possessió del títol de Millor Artista del Món (1977), de la medalla d'or del Spanish Institute de Nova York (1980), del Premi Nacional de Música (1985) i del Premi de la Fundació Guerrero (1999), a més d'obtenir dos Grammy: un el 1989 a la millor solista instrumental de música clàssica pels Quaderns d'Iberia d'Albéniz, i el segon el 1994 per la seva interpretació en el disc Goyescas.
En 1988 fue también nombrada académica electa de la sección de música y académica honoraria de la Real de Bellas Artes de San Fernando y en 1990 consiguió la primera medalla de honor de la recién constituida Fundación Albéniz . El 1988 va ser nomenada acadèmica electa de la secció de música i acadèmica honorària de la Reial de Belles Arts de San Fernando i el 1990 va aconseguir la primera medalla d'honor de la recent constituïda Fundació Albéniz.
Príncipe de Asturias Príncep d'Astúries
Tras recibir en 1993 el Premio Ondas a la mejor solista de música clásica, un año más tarde le fue concedido el Premio Príncipe de Asturias de las Artes, y en junio del 95 obtuvo el Laurel del Consejo Internacional de la Música (CIM) de la Unesco. Després de rebre el 1993 el Premi Ondas a la millor solista de música clàssica, un any més tard li va ser concedit el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, i al juny del 95 va obtenir el Laurel del Consell Internacional de la Música (CIM) de la Unesco. En 1995 interpretó en Madrid el famoso Concierto número dos , con motivo de la inauguración del Ciclo Beethoven de la Orquesta Sinfónica de Madrid, luego viajó a Tokio y después ofreció cuatro conciertos con la Filarmónica de Nueva York . El 1995 va interpretar a Madrid el famós Concert número dos, amb motiu de la inauguració del Cicle Beethoven de l'Orquestra Simfònica de Madrid, després va viatjar a Tòquio i després va oferir quatre concerts amb la Filharmònica de Nova York. Alicia de Larrocha fue la única concertista española incluida en unas grabaciones con recopilaciones de los 74 mejores pianistas del siglo XX promovidas por diversas compañías discográficas. Alícia de Larrocha va ser l'única concertista espanyola inclosa en unes gravacions amb recopilacions dels 74 millors pianistes del segle XX promogudes per diverses companyies discogràfiques.
Casada con el también pianista Juan Torra y madre de un hijo y una hija, se mantuvo activa hasta hace relativamente poco ya que emprendió un gira en 2000 por países de Sudamérica , ofreció un recital en Miami en 2001 y participó en varias actuaciones en 2002 en lugares tan emblemáticos como el Palau de la Música de Barcelona y la sala Carnegie Hall de Nueva York. Casada amb el també pianista Joan Torra i mare d'un fill i una filla, es va mantenir activa fins fa relativament poc ja que va emprendre un gira al 2000 per països de Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions en 2002 a llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música de Barcelona i la sala Carnegie Hall de Nova York.

